La Cerimònia de la Llum - Iter Luminis | Lídia Pujol

Monestir de Santa Maria de les Franqueses (Balaguer)

Gira 2015

ITER_LUMINIS_les franqueses-web

Imatges

Programa de mà

 PDF (Enllaç)    

Gira 2014

ITER_LUMINIS_les franqueseslogo  

Imatges

Informació a Monestirs de Catalunya

Presentació històrica.

La fundació del monestir es constituí a partir de l’any 1186, sota la iniciativa de la comtessa Dolça de Foix, vídua d’Ermengol VII d’ Urgell, que hi va establir una comunitat de monges cistercenques, provinents probablement de Vallbona de les Monges. La primera abadessa coneguda  fou Gila (1187-89).

Durant la primera meitat del segle XIII es van adquirir noves propietats i drets a partir de les donacions i deixes testamentàries fetes per la noblesa, tot i que també se’n van haver de vendre per fer front als deutes. Durant aquest període la comunitat va arribar a tenir cinquanta monges.

En el transcurs del segle XIV les donacions i les rendes disminuïren considerablement i amb elles el nombre de monges. L’any 1350, el monestir es trobava en estat ruïnós. L’any 1474, per ordre del Papa Sixt IV, es suprimí el monestir i es lliuraren els seus béns a l’ abadia de Poblet, que hi envià dos monjos per fer-se càrrec del conjunt. Des de llavors, Les Franqueses fou un priorat depenent de Poblet. Durant el 1700, els monjos van deixar el monestir i es van vendre els seus restes arruïnats a un propietari particular de Balaguer, Francesc de Portolà, que convertí les dependències del cenobi en habitatge, quadres i magatzems agrícoles.

Darrerament, sota la iniciativa d’entitats creades per salvaguardar el patrimoni històric i artístic de Les Franqueses, s’han realitzat importants obres de restauració en el temple i s’han realitzat excavacions per estudiar i posar en valor els vestigis de les construccions que l’ envoltaven.

L’església de Santa Maria de les Franqueses, respon a l’arquetip dels temples edificats pel Cister. La planta té forma de creu llatina, amb una sola nau coberta amb volta de pedra apuntada, reforçada amb tres arcs torals que descansen sobre pilastres en el cas del més proper al creuer, mentre que els altres dos s’interrompen a dos metres de terra, formant una mènsula. El transsepte, igual que la nau, està cobert amb volta de canó apuntat i a cada braç conté una absidiola edificada dins del gruix del mur, amb una reduïda finestra d’un sol biaix. Al mur nord hi ha una magnífica rosassa tancada per una creu grega amb els extrems arrodonits. La capçalera està constituïda per un gran absis semicircular, amb tres finestres rematades amb arcs de mig punt adovellats, esplèndidament decorats. Es poden observar tres portes d’accés: la principal, al final de la nau, encimbellada per una finestra gòtica, una altra a la paret sud, que comunicava l’església amb el claustre i una tercera en el braç nord del transsepte.

Francesc Regàs

 

Fotografies Iter Luminis

Vídeos Iter Luminis

 

Programa de mà

 PDF (Enllaç)  

Crítiques premsa

el-punt-avui-blanco Per David Marín (16/05/14)  PDF (Enllaç)

 

Comentaris

Afegir un comentari

*

  1. Iter Luminis, Lídia Pujol i la cervesa de la Casa Dalmases | Fundació Casa Dalmases07-06-14

Twitter

Facebook

Reproductor

This container should display a .swf file. If not, you may need to upgrade your Flash player.