Als nostres dies alternen les ombres i la llum. A la vida conflueixen, com dos rostres d’una mateixa experiència, naixença i mort. Si això succeeix per a cadascun de nosaltres, també passa amb l’ànima col•lectiva en què, conscientment o inconscientment, estem integrats, com a comunitat humana que comparteix un paisatge i un breu fragment del temps incansable. Massa sovint les penombres, les tenebres ens eixuguen el goig de ser. I de vegades una morbositat malaltissa ens inclina a rabejar-nos-hi, sense adonar-nos potser que així embrutim la nostra mirada sobre el...