Hola! Queria volver a escribiros y agradeceros todas estas sesiones maravillosas que habeis organizado gente tan entrañable como sois todos vosotros. No tengo palabras para explicar todo lo que me habeis hecho vivir  a vuestro lado. Ha sido un espectáculo que lo he sentido llegar a lo más escondido del alma. Creo que nos ha resultado agradable a la mayoría,  pero ha  despertado unos sentimientos que por todo lo que trasmite defino de un alto nivel de “sanación”, y tal como dice Lidia, que lo llama “Ceremonia” con total justicia. Mil gracias...

Hi ha via una vegada, en un lloc incert, un somni…. A mi em va arribar d’esquitllada… Una trucada a les 9 del mati em convidava a traspassar els límits que semblen coherents i llançar-me a una aventura. Sens dubte era el moment. Totes les parts situades en la incertesa i de bandera un “havia pensat que si pots i vols…?”. “Ok, et dic que sí”, A migdia un “no puguis la cella i no me’ls espantis” i a la tarda, “us esteu bressolant”. Després us vaig venir a veure a...

Bona nit Lídia, gràcies, gràcies i gràcies!!!… ha estat una vetllada especial, lluminosa i molt agradable. A mi m’ha arribat molt endins, ja des del moment de la narració històrica d’en Regàs, passant  per “he mirat aquesta terra”, continuant per la subtilesa del Miquel Àngel, l’excelència del Pau i l’entusiasme, encert i el bon fer del Cor de Vallferosa. Ara, on m’he emocionat és amb el Pie Jesu. La veu de la soprano ressonant per tot l’espai, la teva mirada d’alegria infinita i gratitud vers la Maria, la peça… ufff!!!...

Després de tantes trobades, de tantes emocions, encara no entreveia la mentida: venia a veure’t a tu, la Lídia Pujol. De sobte, a Sant llorenç m’ha colpejat la llum, la meva llum. No et vinc a veure a tu, Lídia, em vinc a veure a mi. Amb cada acord, amb cada ressò sento colpejat l’interior del meu pit, amb cada so de la teva boca una esgarrifança m’apodera i es va extenent braços avall. Amb esforç continc les llàgrimes ( ridícul explicar-les quan sorgeixen del plaer més ocult, de l’alegria íntima...

Lidia, només donar-te les gràcies per l’espectacle que hem viscut aquesta nit, per l’Iter Luminis…. quina meravella…! Estic encara més sorprès… Però, sobretot, estic molt ple. A través teu, hi ha racons de l’ànima que s’omplen. Em va impressionar la barreja entre força i tendresa… de la teva veu i de tot el conjunt. Potser et sorprendrà, perquè ahir ja t’ho vaig dir, però quan una cosa arriba molt endins tinc necessitat de dir-la. Quanta densitat, quanta vida treballada que dones, quants silencis que emergeixen… t’entregues a cada cançó i...

Vaig assistir a la trobada amb un grup d’amics que no la coneixien i, com jo, varen quedar meravellats per la bellesa del seu extraordinari poder de comunicació. Una vetllada deliciosa i d’impossible oblit. Moltes gràcies per fer-la possible. Benvolguda Lídia, No puc deixar d’adreçar-me a tu per agrair-te molt sincerament el concert d’ahir. Em sentia molt fragmentada i escindida, i em vas ajudar a recuperar el contacte amb la meva essència i a cohesionar-me interiorment. Encara ara puc assaborir aquella pau que vas transmetre. T’ho agraeixo infinitament. Maria Cucurella...

El dissabte 27 de setembre es va representar a la Col·legiata de Ponts l’espectacle de música i d’espiritualitat “Camí d’identitat. Iter Luminis“. Una proposta cultural que des de primers d’aquest any ha visitat monestirs i esglésies dels bisbats catalans, per oferir als assistents tot un recull d’obres musicades de tots els temps, en especial de l’Edat Mitjana, i amb una temàtica de fons religiosa i espiritual, també amb la pertinent explicació històrica. Un muntatge a càrrec de Lídia Pujol i un bon grup d’artistes i tècnics que donen forma a...

Llamarme romántica, no me importa… “Iter Luminis”, de Lídia Pujol   M A R A V I L L O S O ¿Por dónde empiezo?  Si fuera Artemisia quien escribiera esta entrada se documentaria antes de redactar una sola palabra: que es, de donde sale, que pretende… en fin, el currículum vitae del “Espectaculo Iter Luminis” de la cantante y actriz Lídia Pujol. Pero no, hoy, quien escribe es Cristina, léase yo, y una servidora es pura emoción, y las emociones, ya se saben, son difíciles de ordenar.  Como os digo…...

Llegint les activitats anunciades en les revistes de difusió berguedana vam veure una actuació que ens crida l’atenció: la de la Lidia Pujol, cantant en el marc incommensurable del monestir de Sant Jaume de Frontanyà. Amb forces dies d’antelació van acudir a l’oficina de Turisme on vam adquirir les entrades per assistir. Les nostres entrades eren el números 1 i 2  de les venudes en dita oficina. I ara sense vergonya prefereixo copiar del programa que ens van entregar al comprar les entrades. Ja que escriure la ressenya quan les explicacions...