La nit sense lluna propicia l’esdeveniment. El monestir s’alça ensenyorit mostrant el seu reialme. Centenars de focs coronen el recinte corriol d’espelmes blanques marquen el camí. L’arc de Sant Benet com a porta d’entrada. Multitud que s’aplega en silenci cridats per aures de temps passats cerquen l’origen, cerquen els seus iguals. A la màgia de la llum s’hi uneix la percussió tambors marcant el ritme, entre el so difús d’un corn símbols ancestrals, moments ocults a l’ocàs del temps. A poc a poc espelma en mà, anem entrant seguint el...