Als nostres dies alternen les ombres i la llum. A la vida conflueixen, com dos rostres d’una mateixa experiència, naixença i mort. Si això succeeix per a cadascun de nosaltres, també passa amb l’ànima col•lectiva en què, conscientment o inconscientment, estem integrats, com a comunitat humana que comparteix un paisatge i un breu fragment del temps incansable. Massa sovint les penombres, les tenebres ens eixuguen el goig de ser. I de vegades una morbositat malaltissa ens inclina a rabejar-nos-hi, sense adonar-nos potser que així embrutim la nostra mirada sobre el...

La Cerimònia de la Llum de Lídia Pujol nos lleva por un camino de velas encendidas a un templo donde en realidad nos encontramos con la aparición de la memoria sonora, que es oscura e invisible. Resulta muy grato encontrarse con canciones de hace siglos en el momento en que vuelven a cobrar vida y se dirigen a nosotros para decirnos que aún son fuente de emoción, sea sagrada o profana. Lídia Pujol las interpreta con la naturalidad de una voz actual, sin distanciamiento técnico, pero con rigor artístico. No...

Ella resta impassible quan m’inclino en venerar-la. Quin dret tinc en reclamar una resposta immediata? Si la dona és l’autèntica estimada, és lliure i mai no podrà ser sotmesa. Ibn el-Arabí (Múrcia, 1162-1240) En la meva adolescència musical, quan dirigia el grup Ars Musicae de Barcelona, vaig tenir el privilegi d’interpretar per primera vegada a Catalunya i diferents països europeus tota la música del Llibre Vermell de Montserrat, col•laborant amb l’Escolania de Montserrat i...

El “Llibre Vermell” és blau. El “Llibre Vermell de Montserrat” és de Santes Creus. Per a mi i des d’ara. Les coses no són d’enlloc ni tenen cap color. El lloc és on passen. I el color els ve de la llum que retornen. Les cançons del “Llibre Vermell de Montserrat”, banyades de blau als escarits murs cistercencs de Santes Creus, o de Poblet, o de l’església de Súria, o de la seu vella de Lleida, prenen nou lloc i nou color a “La Cerimònia de la Llum”. Canvien de...

El regidor de cultura de l’Ajuntament de Santa Pau em va demanar un dictamen de “La cerimònia de la llum” que el dia 12 d’agost s’escenificava al monestir de Sant Pere de Rodes. No pas altra cosa és aquest document. No puc evitar començar pel marc: la pujada al monestir a l’hora del crepuscle era una veritable cerimònia de la llum: a l’oest, el cel en flames i a l’est, la lluna plena ingràvida sobre el mar. Dos espectacles naturals parlant en un mateix cel. I al fons, la silueta...

Per a mi no ha estat cap sorpresa. Ja fa molt temps que sabia que Lídia Pujol és una personalitat artística de cap a peus, d’aquestes que deixen petja. Ara, després de molts anys d’una feina molt rigorosa, esforçada i sovint aparentment silenciosa, Lídia Pujol ha esclatat com una de les nostres artistes més originals i potents. Aquest esclat de Lídia Pujol ens arriba amb una llum pròpia, justament amb aquesta “Cerimònia de la Llum” que aquest estiu, després d’un bon seguit de concerts en què ha anat ajustant i...