Després de tantes trobades, de tantes emocions, encara no entreveia la mentida: venia a veure’t a tu, la Lídia Pujol. De sobte, a Sant llorenç m’ha colpejat la llum, la meva llum. No et vinc a veure a tu, Lídia, em vinc a veure a mi. Amb cada acord, amb cada ressò sento colpejat l’interior del meu pit, amb cada so de la teva boca una esgarrifança m’apodera i es va extenent braços avall. Amb esforç continc les llàgrimes ( ridícul explicar-les quan sorgeixen del plaer més ocult, de l’alegria íntima...

Lidia, només donar-te les gràcies per l’espectacle que hem viscut aquesta nit, per l’Iter Luminis…. quina meravella…! Estic encara més sorprès… Però, sobretot, estic molt ple. A través teu, hi ha racons de l’ànima que s’omplen. Em va impressionar la barreja entre força i tendresa… de la teva veu i de tot el conjunt. Potser et sorprendrà, perquè ahir ja t’ho vaig dir, però quan una cosa arriba molt endins tinc necessitat de dir-la. Quanta densitat, quanta vida treballada que dones, quants silencis que emergeixen… t’entregues a cada cançó i...

Vaig assistir a la trobada amb un grup d’amics que no la coneixien i, com jo, varen quedar meravellats per la bellesa del seu extraordinari poder de comunicació. Una vetllada deliciosa i d’impossible oblit. Moltes gràcies per fer-la possible. Benvolguda Lídia, No puc deixar d’adreçar-me a tu per agrair-te molt sincerament el concert d’ahir. Em sentia molt fragmentada i escindida, i em vas ajudar a recuperar el contacte amb la meva essència i a cohesionar-me interiorment. Encara ara puc assaborir aquella pau que vas transmetre. T’ho agraeixo infinitament. Maria Cucurella...

El dissabte 27 de setembre es va representar a la Col·legiata de Ponts l’espectacle de música i d’espiritualitat “Camí d’identitat. Iter Luminis“. Una proposta cultural que des de primers d’aquest any ha visitat monestirs i esglésies dels bisbats catalans, per oferir als assistents tot un recull d’obres musicades de tots els temps, en especial de l’Edat Mitjana, i amb una temàtica de fons religiosa i espiritual, també amb la pertinent explicació històrica. Un muntatge a càrrec de Lídia Pujol i un bon grup d’artistes i tècnics que donen forma a...

Llamarme romántica, no me importa… “Iter Luminis”, de Lídia Pujol   M A R A V I L L O S O ¿Por dónde empiezo?  Si fuera Artemisia quien escribiera esta entrada se documentaria antes de redactar una sola palabra: que es, de donde sale, que pretende… en fin, el currículum vitae del “Espectaculo Iter Luminis” de la cantante y actriz Lídia Pujol. Pero no, hoy, quien escribe es Cristina, léase yo, y una servidora es pura emoción, y las emociones, ya se saben, son difíciles de ordenar.  Como os digo…...

Llegint les activitats anunciades en les revistes de difusió berguedana vam veure una actuació que ens crida l’atenció: la de la Lidia Pujol, cantant en el marc incommensurable del monestir de Sant Jaume de Frontanyà. Amb forces dies d’antelació van acudir a l’oficina de Turisme on vam adquirir les entrades per assistir. Les nostres entrades eren el números 1 i 2  de les venudes en dita oficina. I ara sense vergonya prefereixo copiar del programa que ens van entregar al comprar les entrades. Ja que escriure la ressenya quan les explicacions...

Benvolguda Lídia, avui he tingut ocasió d’assistir al teu concerts a Santa Bàrbara. Hi ha molts motius per felicitar-te. No sé si seré capaç de parlar-ne de tots. És molt d’agrair que recuperis com ho fas la tradició musical romànica i que la interpretris amb la passió d’aquella gent del romànic, que l’academiscisme de vegades ens oculta. És un plaer sentir-te cantar amb tanta convicció en llatí. Els textos jueus són una meravella que demostren la teva sensibilitat i passió. Durant l’espera  anterior al concert, se m’ha acostat a parlar el teu parent Salvi,...

M’ha enamorat la manera que tens de servir les paraules de com respires els ulls que t’escolten i miren, i de com el teu gest convida a apropar.nos. M’han enamorat els silencis, bocins d’allò més íntim, de cada una, de cada un, gronxant-se en la ressonància del so, del temps,  i de l’espai ….fonent-se a l’infinit… Gràcies Ada

Sóc na Guida, acordionista de Vic i filla de l’Ines dels torrents de Pinós i cosina de la Gemma filla de la mateixa casa. M’he aixecat a quest matí en el dia de Sant Pere i continuo assaborint la força amb que va penetrar dins meu el que ens vàreu oferir. Després del concert, algunes impressions li vaig explicar a la Lídia, però he tingut ganes de deixar-ho per escrit i fer-vos-ho arribar. Com ja li vaig explicar, una sensació molt present veient-la actuar i viure el que feia va...

Tinc fama de ser una persona bastant exagerada, però t’asseguro que he fet un esforç de síntesi i de realisme escrivint aquestes paraules. T’ho dic des del cor. Mai ningú no m’havia transmès en un concert el que tu vas aconseguir que jo sentís. Per mi va ser una experiència que va anar més enllà d’escoltar algú amb una veu bonica i on hi ha uns efectes lluminosos ben trobats. No. Jo ja n’he vist, de concerts així. I m’han agradat. Però en el teu espectacle vaig aprendre i sentir...