Quan Lídia em va comentar el seu interès per les obres del Llibre Vermell  de Montserrat del segle XIII, el qual jo havia ajudat, fa uns anys, a transcriure i interpretar per l’Escolania de Montserrat, vaig tenir la impressió de recollir la pilota d’un nou repte musical. En aquell moment Lídia treballava en la Cerimònia de la Llum, interpretava cançons de cultures diferents, de temps passats i temps presents, en un espai d’entesa i  de convivència.

La Cerimònia va ser un èxit i un pas decisiu en demostrar com els missatges, sigui quin sigui el seu origen, tenen validesa permanent, si els manté una arrel comuna, emocional i espiritual: la Llum… La primera llum, La Cerimònia  celebrava i homenatjava aquesta primera llum del naixement.

Vaig recollir la pilota, i em vaig afegir a la  claror d’aquell projecte, des del convenciment  que el diàleg entre les persones, el territori i les cultures, materials i espirituals,  és un dels objectius necessaris en la construcció d’identitat i de país. Objectiu que l’Institut d’Estudis Catalans havia ja previst fa més de 100 anys.

No tinc temps per fer un anàlisi musicològic de la trajectòria musical de la Lídia, però m’atreviré sense fatigar-vos, a comparar alguns trets essencials dels seus darrers projectes.

Poc després de la Cerimònia, Lídia ens oferí, amb Iter Luminis I,  un camí de llum i d’identitat amb el territori. Avui amb Iter Luminis II – Camí de (o de la) Llum – Lídia ens condueix cap a un nou far, per espais sagrats del nostre patrimoni musical,  històrics i arquitectònics, en sintonia amb la construcció dels nostres espais personals.  Lídia ens convida  a revisar i retrobar l’orientació  de la vida,  sense estalviar els  plaers d’amor  ni les llangors  que aquesta aventura ens aportarà, recordant-ho a cada pas  amb pensaments de Teresa de Jesús i Ramon Llull.

Lídia, en aquest camí ens proposa una experiència que es  produeix en un nou marc musical i escènic d’emocions compartides, des d’on glosa i construeix el seu món personal amb estils musicals tan diversos com la cançó de Trobadors, la cançó escènica medieval, himnes i danses del Llibre Vermell, la polifonia renaixentista o poemes del Raimon. Ens ofereix una nova modalitat d’expressió artística, autèntica i necessària, sempre en moviments i en  comunió amb el públic. La qual, des d’aquí, devem recolzar de totes les formes possibles, però essencialment, participant-hi.

La trajectòria d’aquest nou camí condueix cap a un port d’arribada, que il·lumina el futur de les persones i del país que desitgem.

L’autenticitat del seu missatge s’alimenta amb les arrels del contacte físic amb la terra que tots trepitgem.  Lídia aporta aquesta llum als nostres camins, des d’aquesta veu que amanyaga i aferra la claror del cel amb el fang de la terra.

Romà Escalas

Músic i musicòleg