Lídia Pujol (Intèrpret i direcció)
Cantant i intèrpret. Després d’anys d’experiència en la música tradicional jiddisch, medieval i popular, irromp en l’escena musical catalana fent duet amb Silvia Comes durant els noranta, amb qui va gravar dos discos. Des de llavors ha bastit una sòlida carrera en solitari basada en la investigació i reinterpretació de la tradició, combinant lírica i misticisme. Pujol ha publicat els discos Iaie (2003) i Els amants de Lilith (2007) i Mariam Matrem (2014), als quals cal afegir multitud de col·laboracions i projectes.
Ha creat i dirigit La Cerimònia de la Llum, interpretada en monestirs i catedrals d’arreu de Catalunya, on s’hi retroben les cançons de la tradició escrita, recollides en el Llibre Vermell de Montserrat, amb el repertori tradicional oral, les cançons bressol de tota la Mediterrània. Les “Converses singulars amb Lídia Pujol” l’han portat a conversar amb una sèrie de personatges com Teresa Forcades i Mayte Martin, entre d’altres, en un encontre en el que la música i la paraula són les protagonistes.
Al 2014 ha enregistrat el seu darrer disc Mariam Matrem que acompanya al llibre d’Àngela Volpini La cualidad humana amb pròleg de Teresa Forcades, i ha iniciat un nou projecte, Iter Luminis – Camí d’Identitat (Música i tradició al servei d’un mon més just), fent un recorregut per diferents espais emblemàtics catalans (torres, ermites, monestirs…) unint història i música al patrimoni i la gent de cada territori per crear una renovada tradició. Tant al disc com a la gira, està acompanyada per El Cor de Vallferosa, nascut amb la voluntat de viure l’art, la cultura i l’emoció com a eines fonamentals en la construcció de la nova sensibilitat social.
La versatilitat de Lídia Pujol queda palesa en els seus espectacles en viu i en les seves gravacions, on construeix una identitat pròpia, de marcat caràcter català a partir de la música tradicional jiddisch, cèltica, medieval, sefardita, flamenca…, i on la teatralitat, la interpretació i el compromís amb el missatge, són elements indissociables de la seva proposta musical.
Miquel Ángel Cordero (Contrabaix i veu)
Molins de Rei, 1973. Músic contrabaixista multidisciplinar amb creativitat artística personal, ha treballat, entre d’altres, amb la Jove Orquestra de Catalunya, la Orquestra Acadèmia del Liceu, la Orquestra Simfònica del Vallès, i artistes com Lídia Pujol, Marina Rossell, Alfonso Vilallonga, Joan Manel Serrat, Noah i Luis Eduardo Aute.
Pau Figueres (Guitarra)
És un guitarrista versàtil. La seva curiositat el porta a conviure amb gèneres tan diferents com el pop, el rock, el jazz, el clàssic, i el flamenc i altres músiques tradicionals del món, per les quals sent un gran respecte i admiració. Ha col·laborat amb músics tan diversos com els propis estils: Dani Espasa, Eduard Iniesta, Aleix Tobias, Lídia Pujol, Manel Valdivieso, Murtra Ensemble, Marcel Casellas, Alfonso Vilallonga, La Carrau, Feliu Gasull, Feliu Ventura, Jimmy Malla… Als 16 anys va participar al segon disc de la cantant Lídia Pujol, i des de llavors ha mantingut amb regularitat la seva activitat com a músic de directe i ocasionalment d’estudi. Ha estudiat guitarra clàssica a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb Zoran Dukic, ha rebut lliçons de guitarra jazz de Dani Pérez i ha cursat dos cursos de guitarra flamenca amb els germans Cañizares. Preveu que la seva formació segueixi en curs durant molt de temps.
Guillermo Rizzotto (Guitarra)
Guillermo Rizzotto, guitarrista, compositor i productor de Rosario, Santa Fe – Argentina (1980) i resident a Barcelona, Espanya, és un dels joves músics contemporanis que mostren un nou acostament a la música d’Argentina barrejant tradició i modernitat, nou so i composicions fresques que enriqueixen el repertori de guitarra clàssica i la música del seu país.
Les seves incursions com a instrumentista i compositor van més enllà del marc musical argentí, ampliant-ho en treballs de recerca i trobada amb artistes de diferents països del món. Aquests treballs es mostren en una paleta de 8 delicats àlbums editats al llarg de 9 anys. Tres de música original per a guitarra, Solo Guitarra (2006), El sentido del paisaje (2013), La eterna memoria (2015) i diversos àlbums en col·laboració, entre els quals destaca el del seu assembli VINDU, al costat de músics noruecs amb els quals, durant tres anys consecutius, ha fet incursions en la música rural creant així la primera comunió entre música argentina i noruega.
Els seus 5 treballs més importants han estat reeditats a Japó, on porta endavant una carrera sense precedents en l’àmbit de la música original per a guitarra. Guillermo Rizzotto ha compartit concerts amb artistes molt importants de diferents gèneres musicals com Juan Falú, Eduardo Eguez, Raúl Carnota, Rudy Flores, Ensemble La Quimera, Silvia Pérez Cruz, Lidia Pujol, Åshild Wetterhus, Even Tråen, Lilian Saba, Norberto Minichilo, Rodolfo Sánchez, Osvaldo Burucuá, José Luis Montón, Miriam García, Franco Luciani, Furio Zanasi, Susana Moncayo, Rubén Lobo, Luis Rigou, Bárbara Kusa, Juancho Perone, i Marta Gómez.
.
Marta Reixach (Gong sinfònic i monocordi)
Centelles 1981. Li agrada explorar la vibració del so en la ressonància del propi cos i de l’espai on es crea gaudint dels estats de consciència expandida. Per viatjar per aquests paisatges sonors s’acompanya d’instruments com; el gong simfònic, el didgeridoo, el monocordi, la veu… 2012 cursà una Formació en so i trance, a l’espai mandala amb el Dr.Peter hess, on va experimentar en el seu model de musicoteràpia receptiva, anomenat també “Gong ritual”
El Cor de Vallferosa
El Cor de Vallferosa va néixer a la Segarra al febrer del 2014 amb l’enregistrament de l’últim disc de Lídia Pujol “Mariam Matrem” que acompanya el llibre “La cualidad humana” de la mística italiana Àngela Volpini, amb pròleg de Teresa Forcades. Amb la voluntat de viure l’art, la cultura i l’emoció com a eines fonamentals en la construcció de la nova sensibilitat social, el Cor de Vallferosa acompanya a Lídia Pujol en el camí històric i musical “Iter Luminis (Camí d’Identitat)”, una gira pels monestirs de Catalunya que pretén unir història i música al patrimoni i la gent del territori, per crear una renovada tradició, compromesa amb el propi desig i en relació amb la comunitat.
Han format part de El Cor de Vallferosa: Lluís Adell, Cristina Abril, José Albarracín, Mayra d’Amore, Sandra Ballbè, Josep Barcons, Carme Besson, Maria Josep Besson, Albert Bonet, Laura de Castellet, Gemma Centeno, Mònica Cristina, Constan Fernández, Joan Gispets, Neus Godoy, Rosa Aitana Guivernau, Salvi Guix, Núria Lorente, Marisa Lloret, Maria José Maiquez, Maite Marsellach, Alba Mascarella, Carles Montoriol, Marina Morales, Montse Morera, Agustina Navalón, Assumpta Pagès, Montse Peccata, Rosa Pi, Marta Pola, Maria F. Pons, Laura Pratsobrerroca, Georgina Pujós, Montse Rovira, Laia Sagarra, Núria Serarols, Jordi Servitje, Maribel Sivila, David Solano, Remei Soriano, Assumpció Sunyer, Silvia Tocco, Aurora Torrents, Liliana Tomàs, Susana Vilaplana, Xavi Vendrell, Eva Virgili.
Josep Barcons (Co-director del Cor de Vallferosa 2014-2015)
Doctor per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on es va graduar en Humanitats amb Premi Extraordinari de Fi de Llicenciatura l’any 2000. També és llicenciat en Guitarra Clàssica pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i ha realitzat, a més, estudis de composició, anàlisi musical i direcció d’orquestra.
A banda de la seva activitat compositiva, eminentment vinculada al món de la cobla i de la pedagogia i per la qual ha rebut diverses mencions, s’ha dedicat a la investigació i a la divulgació, i els seus articles han aparegut tant en publicacions especialitzades com d’àmbit general. Mogut per un esperit interdisciplinar, ha realitzat tasques de redacció, traducció, documentació i assessorament en diversos projectes teatrals, musicals i editorials, i ha rebut ajuts de la Fundació Joan Maragall, de l’Arnold Schönberg Center de Viena i de la Generalitat de Catalunya, que li concedí una beca d’investigació que el va vincular durant quatre anys a la Universitat Pompeu Fabra, on també va impartir docència, Combinant les àrees de la lingüística, la filosofia de la religió i l’anàlisi musical, va escriure la seva tesi doctoral, titulada El pensament religiós en la música d’Arnold Schönberg, que li valgué la menció de Doctorat Europeu “summa cum laude” el desembre de 2013.
Actualment, és professor i director de l’Escola de Música Casp de Barcelona, forma part del consell de redacció de la Revista Musical Catalana on escriu regularment, és membre del Grup d’Investigació de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas de la Universitat Pompeu Fabra, coordina el projecte Òpera Oberta a la mateixa universitat, i des de gener de 2014 dirigeix dues agrupacions corals amateurs al Solsonès, que han estat la base a partir de la qual s’ha format El Cor de Vallferosa, que codirigeix amb Lídia Pujol.
Francesc Regàs (Historiador)
Assessor de Història i Patrimoni. Arquitecte en exercici per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Membre de l’Associació Cultural Vall de Lord. Participa en tasques de difusió del patrimoni i restauració d’edificis històrics, dins l’àmbit de la Vall de Lord.
Romà Escalas (Assessor musical)
Musicòleg i flautista, ha desenvolupat una intensa activitat en el camp de la interpretació, l’organologia i la pedagogia. Creà en 1971 el primer Departament de Música Antiga al Conservatori Superior de Barcelona. Ha estat 25 anys, amb Jordi Savall director dels cursos internacionals Música Antiga de la Generalitat. Membre del Reseau Européen pour la Musique Ancienne i solista i més tard director del grup Ars Musicae de Barcelona. Ha actuat també en col·laboració amb altres formacions musicals, com Hesperion XX, La capella Musical de Catalunya i Al·legoria. Com a especialista en instruments musicals històrics, imparteix cursos d’organologia al Museu de la Música de Barcelona així com seminaris monogràfics sobre interpretació a l’ESMUC. Ha estat director dels cursos de musicologia i interpretació de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo; ha col·laborat amb les universitats de París, Palerm, Palma de Mallorca, Salamanca, Valladolid, Alacant i Santiago, i ha treballat en programes de recerca amb la Universitat Politècnica de Barcelona, Ministeri d’Ensenyament i Cultura, la Universitat de Toulouse i la Universitat de París VII. Ha col·laborat en Màsters de la UB i UAB de Barcelona, Complutense de Madrid i Internacional d’Andalusia. Ha estat director del Museu de la Música de Barcelona de l’any 1981 fins el 2011, des del qual ha elaborat els projectes museístics d’instal·lació al Palau Quadras i a l’Auditori de Barcelona. És membre i Secretari General de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Societat Catalana de Musicologia, de la qual ha estat fundador i president. Dirigeix projectes de recerca sobre el patrimoni artístic i ha estat elegit President d’Instrumenta, societat espanyola per a la salvaguarda i estudi del patrimoni musical. Forma part del Comitè científic del nou Museu d’Instruments de Céret (França), del qual n’és administrador i comissari de la exposició temporal.
Aniol Bestit (Tècnic de so)
Barcelona, 1989. Enginyer de so format a l’escola superior “MK3” i posteriorment a la Universitat “La Salle” on va cursar un postgrau en Acústica arquitectònica. Operador de “Pro Tools HD|9” certificat per AVID. Els seus estudis de música clàssica i la seva posterior entrada en el món de l’acústica fan que senti un gran respecte pel so en la seva naturalesa i la propagació d’aquest en els espais.
Marc Javierre Kohan (Fotògraf)
Ja fa molts anys que faig servir la fotografia per intentar entendre, interpretar i relacionar-me amb el món d’avui en dia, el meu temps. Intento explicar amb imatges aquest temps que m’ha tocat viure. Fenòmens socials generals, històries particulars, persones reals, el poder, tot forma part del món tal com és ara. Així intento reflectir la societat majoritària, la societat manipulada per la TV dels mass-media i dels seus arquetips, el cinema, el que porta al món a ser un “tot” mundial, un resultat directe del nostre comportament individual, però en tant que societat massificada. Aquests projectes i aquesta manera de fer surten d’aquesta idea de recerca compromesa de relació i comunicació. Creient de tot cor que la força de la fotografia com a mitjà transformador i de comunicació té el poder d’anar en contra d’un món injust dominat per unes classes dirigents elitistes sense moral.
Eva Virgili (Il.lustradora)
Barcelona 1969. Llicenciada en Història de l’art a la UB on està cursant el Màster d’ Estudis avançats en història de l’art. Graduada en Il·lustració a l’Escola d’Art Pau Gargallo de Badalona, ha ampliat estudis sobre les tècniques del gravat en relleu i calcogràfic en els darrers anys. És professora i membre de l’equip directiu de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat del Vallès des del 1997. Ha participat en diverses exposicions d’obra gràfica i ha publicat il·lustracions en revistes i llibres. Va guanyar el 1er Premi de Dibuix del Cercle Artístic de Sant Lluc i fou finalista del premi de literatura infantil Apel·les Mestres i del Parcir d’àlbum infantil.
Laura Rubio (Producciói llums)
Barcelona, 1980. Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona el 2004. Metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària el 2009. Diplomada en Ciències Religioses a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona.
Teixidors (Col.laborador)
Vestuari. Creem productes únics, irrepetibles, elaborats amb materials de màxima qualitat, seguint un procés completament manual. La sostenibilitat és un concepte global que incorpora paràmetres mediambientals i socials. La integració de persones en risc d’exclusió social i l’aposta pel consum responsable formen part de la sostenibilitat de Teixidors.
Ensabona’t (Col.laborador)
El 6 de juliol del 2008 vaig fer el meu primer sabó en fred, anys abans, de joveneta, recordo que amb les meves avies i la meva mare feiem sabó dins d’una olla amb totes les restes de grases que anaven quedant per casa durant tot l’any. Quedava un sabó preciós, molt blanc que s’utilitzava per netejar la roba, els plats i també per rentar-nos. Han passat una pila d’anys, gairebé me’n havia oblidat. A Catalunya no hi ha gran tradició del sabó artesanal en fred, però avui en dia amb els nous mitjans de comunicació, sembla que tot és més proper… reviso diàriament blogs preciosos que els i les saboneres van penjant a internet, m’he anat animant i l’elaboració de sabó s’ha convertit en una autèntica passió. Espero que molt aviat es converteixi en un ART i la gent s’hi trobi a gust. “Ensabona’t”
Web
David Valls (Col.laborador)
Vestuari. La filosofia de David Valls segueix una constant experimentació amb els materials més exclusius i naturals per crear peces úniques de punt. Web
Peccatum7 (Col.laborador)
La millor manera de lliurar-se de la temptació és caure en ella.- Oscar Wilde Oli Verge Extra procedent de les nostres oliveres 100% arbequina situades a la comarca de Les Garrigues i Segrià (La Granadella i Sarroca de Lleida), 13 hectàrees d’olivera i boscos. Les oliveres són conreades de forma biodinàmica i les olives premsades en molí propi durant els mesos d’octubre a desembre. Tot el procés acaba esdevenint una experiència pecaminosa que culmina quan arriba a mans del consumidor, qui acaba realitzant una transgressió voluntària i conscient a través de la degustació d’un oli extra verge superb, apetitós, desitjable, saludable i temptador; susceptible de ser inductor i trobar-se per sobre d’altres pecats capitals que tot sovint l’acompanyen, el pernil (luxúria), el vi (peresa), la xocolata (gula), el formatge (ira), el pa (enveja) i la sal (avarícia). T’atreveixes?
Web
Fundació Casa Dalmases (Col.laborador)
La Fundació Casa Dalmases és una entitat sense ànim de lucre que es fonamenta en tres pilars: la promoció de la cultura, l’impuls sostenible del territori i el compromís amb l’economia social. En aquest sentit està impulsant un projecte d’elaboració de cervesa artesana de qualitat que dóna ocupació a persones en risc d’exclusió social, principalment de la comarca de la Segarra, millorant així la seva qualitat de vida, la seva autoestima i els seus recursos econòmics.
Afegir un comentari