La Cerimònia de la Llum - Iter Luminis | Lídia Pujol

Església de Sant Llorenç d’Oix

ITER_LUMINIS_2016_Oix-01  

Presentació històrica

Benvinguts al cor de la Garrotxa i a aquesta església de Sant Llorenç d’Oix.

Una dona d’aquesta terra, la Rosalia de Can Salvi, fa anys, explicava a la seva néta, una noia dolça i riallera:

“- Nena, jo sóc única. No hi ha en el món ningú altre tret de mi com jo. I tu, igual: ets única. I si esperes que vingui algú altre a dir el que has de fer, vas venuda, perquè l’altre és l’altre i mira pel seu. Ara, si hagués sabut de lletra, no me les haurien fotut tant grosses. “

I encara, en una altra jornada, li va sentenciar:

“Tu vés fent el que et doni la gana que el que et passarà és que et fotràs de gana”.

La Rosalia era germana del Jaumet de Can Salvi, un bon cantador i bon músic, com en Pere Sala, el Peret Blanc, traginer i violinista de Beget…

Terra de bons musícs, la Garrotxa!

I la Rosalia, ferma en les seves arrels, lluitadora i dou d’amor, va morir.

Ara fa tretze anys van escampar-se les seves cendres damunt d’un camp d’en Salvi. Avui, l’herba i creix més forta i ufana, mirant el cel.

La Rosalia és l’àvia de la Lídia Pujol que avui ha tornat a Oix, en aquest camí de llum que és l’Iterluminis, una cerimònia que fa anys volta per indrets plens de força de tot Catalunya.

L’església d’Oix té prop de 1.100 anys. Va construir-se quan aquest país va començar a néixer. La gent d’aquesta contrada, amb els segles, sota aquesta volta romànica hi ha compartit tristors i alegries, angoixes i felicitat. I així han anat construït la comunitat que ha arribat en aquest segle XXI. Amb persones com la Rosalia i amb nouvinguts d’altres comarques o d’altres països que també han arrelat i han donat nous fruits.

Per tot això, aquest Iterluminis d’avui a Oix, compartirà de nou la música, els pensaments, la bellesa, el respecte a la diversitat, la benaurança de l’home humil –a voltes rebel-, i el plaer de l’amor.  Triant la qualitat enfront a la quantitat, prioritzant l’ésser sobre el tenir, reconquerint el món real i poètic que mira de tu a tu i posant el bé comú per sobre del bé personal.

Com de manera senzilla i intensa va viure la Rosalia de Can Salvi, amb amor per a tota la seva família i amb amor per a tota la gent d’Oix.

Un amic de l’Iterluminis, en Joan Figueres, ha dedicat uns versos a aquesta cerimònia d’homenatge d’aquesta nit. Diuen així:

Avui, d’aquella arrelada soca

un nou brot es fa sentir.

Amb el tremp ferm d’una roca

deixa solc el seu camí.

 

Com llaurador que prega al sol

amb dolça veu, clara i neta.

És fangador i és poeta…

la dolça Lídia Pujol.

 

Imatges

 

Programa de mà

 PDF (Enllaç)  

Twitter

Facebook

Reproductor

This container should display a .swf file. If not, you may need to upgrade your Flash player.