Warning: preg_match(): Compilation failed: invalid range in character class at offset 34 in /home/customer/www/lacerimoniadelallum.com/public_html/iter/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/nextgen_basic_tagcloud/package.module.nextgen_basic_tagcloud.php on line 184

Warning: preg_match(): Compilation failed: invalid range in character class at offset 34 in /home/customer/www/lacerimoniadelallum.com/public_html/iter/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/nextgen_basic_tagcloud/package.module.nextgen_basic_tagcloud.php on line 184

Continguts

Imatges
Introducció històrica
Programa de mà
Fotografies Iter Luminis
Vídeos Iter Luminis

Imatges

Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /home/customer/www/lacerimoniadelallum.com/public_html/iter/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/fs/package.module.fs.php on line 263

Introducció històrica

A finals del segle X, quan es bastien aquestes pedres que conformaren la torre de defensa i l’església de la Tossa de Montbui, aquest era un territori de frontera, amb els límits coincidents aproximadament amb les conques del Gaià i l’Anoia. Al nord, la demarcació dels diferents comtats cristians que havien heretat aquestes regions de l’antiga Marca Hispànica dels emperadors francs, constituint l’anomenada Catalunya Vella. Al sud, les terres pertanyents al califat de Còrdova, amb les importants places de Lleida i Tortosa, encara en poder dels àrabs.

A Còrdova és anomenat califa Hixan II, encara un nen. El poder real l’ostenta l’emir Al-Mansur, que organitza unes grans ràtzies que finalitzen el 985 amb la conquesta de Barcelona. Els cristians intenten reforçar i mantenir el sector, construint una línia de castells: Montbui, Miralles, Tous i Queralt, que foren destruïts durant les ràtzies d’Al-Mansur.

El bisbe de Vic, Froia, durant el 987, rep l’encàrrec del comte Borrell de fortificar els seus dominis a la Tossa de Montbui i comença a edificar la torre, per defensar els parcers vinguts del Tolosà en qualitat de repobladors per conrear les terres i l’església.

El 990, es produeix una gran sequera a tot el territori, que comporta l’abandonament de les terres pels tolosans que tornen al seu país i la paralització de les obres inacabades. El lloc torna a quedar deshabitat.

El 1002, Abd-el-Malik, fill d’Al-Mansur, organitza una nova ràtzia i assola tot el territori. El 1008, mort Abd-el-Malik i el califat de Còrdova es desintegra, submergit en lluites internes que porten al sorgiment dels Regnes de Taifes.

El 1015, Guillem de Mediona, o d’Olò, ja que provenia de Santa Maria d’Olò al Bages, cavaller d’empresa, que ja posseïa els castells de Mediona i Clariana, rep l’encàrrec del bisbe de Vic, del qual era home de confiança, de reprendre les obres a Montbui, on havia de repoblar el territori, construir les defenses i erigir l’església.

Després del nomenament d’Oliba com a bisbe de Vic, el levita Guillem de Mediona és confirmat en el seu càrrec de gestor de la repoblació en aquest sector i rep també els castells de Tous i d’Ocellò. Aquest càrrec de levita era administratiu, vinculat a l’Església, però de caràcter secular. L’exercien els “castlans” encarregats de la gestió i administració dels castells per compte dels bisbes. El 1032, Guillem feia testament i deixava dues unces d’or per la consagració de cada església, que per tant, ja estaven acabades. El 1035, Guillem mor, víctima d’una emboscada dels sarraïns a les Serres de Queralt.

Poc després, en data imprecisa, Oliba consagrava l’església de la Tossa de Montbui, havent-hi portat a terme les obres necessàries per deixar-la en el seu estat actual. Oliba era fill i germà de comtes. Ell mateix havia sigut comte del Berguedà i del Ripollès, abans d’entrar a professar com a monjo benedictí a Ripoll, d’on va ser escollit abat al cap de poc temps. Poc després va ser anomenat abat de Cuixà i més tard, bisbe de Vic.

La seva gran personalitat omple la història durant la primera meitat del segle XI, tant des del punt de vista eclesiàstic com polític. Es va relacionar amb les grans figures del seu temps: Papes, Abats, Comtes i Reis. Va fer erigir o reconstruir una gran multitud d’ esglésies i monestirs, consagrant-los després ell personalment. Va impulsar i institucionalitzar la “Pau i Treva”, primer als comtats de la Catalunya Vella, després a tot el territori peninsular sota domini cristià i finalment a tota l’Europa occidental.

Francesc Regàs