Warning: preg_match(): Compilation failed: invalid range in character class at offset 34 in /home/customer/www/lacerimoniadelallum.com/public_html/iter/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/nextgen_basic_tagcloud/package.module.nextgen_basic_tagcloud.php on line 184

Warning: preg_match(): Compilation failed: invalid range in character class at offset 34 in /home/customer/www/lacerimoniadelallum.com/public_html/iter/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/nextgen_basic_tagcloud/package.module.nextgen_basic_tagcloud.php on line 184

Continguts

Imatges
Presentació històrica
Programa de mà
Fotografies Iter Luminis
Vídeos

Imatges

Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /home/customer/www/lacerimoniadelallum.com/public_html/iter/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/fs/package.module.fs.php on line 263

$Sant Esteve d\'Olius$

Presentació històrica

Era un matí d’un diumenge de desembre de l’any del Senyor de 1079. Se celebrava la diada de Sant Tomés Apòstol, coincident amb l’inici de l’hivern i amb la darrera setmana d’Advent, abans de Nadal. Tot i el sol esplendent que feia, un fred intens i penetrant castigava els cossos i aclaparava els esperits. Una gran multitud de gent omplia aquesta nau de Sant Esteve. Els que s’havien reunit s’estrenyien els uns contra els altres per escalfar-se. Havien vingut de tota la rodalia. De les parròquies de Sant Just de Joval, de Sant Miquel del Camp, de Sant Joan i Sant Pere de Cerc, de Santa Maria de Sussiats i de Santa Fe d’Anseresa.

Aquell dia s’havia de portar a terme la consagració del temple de Sant Esteve d’Olius. L’edifici portava ja un temps construït. L’havien edificat els mateixos fidels des dels fonaments, per remei de les seves animes, sota la direcció d’un mestre d’obres expert, possiblement un “magister comacini” llombard, provinent del nord d’Itàlia, que va donar a l’edifici el caràcter del tipus constructiu que li era propi. Però en el temple, encara no s’hi podia oficiar cap cerimònia per què no havia sigut consagrat.

El bisbe que havia de portar a terme la consagració era Bernat Guillem, prelat d’ Urgell, que havia estat des de temps enrere molt malalt i no havia pogut acudir fins ara a la sol·licitud dels seus fidels a Olius. Les pregàries fetes per tots a Sant Esteve, el feren recuperar miraculosament i aquella jornada, després d’un fatigós viatge des de la Seu, escortat per clergues, diaques i levites, romania entre els fidels, vestit amb els hàbits de les grans celebracions.

L’Acta de Consagració especifica que Bernat Guillem era un bisbe savi, just i no simoníac. La simonia era una desviació que afectava a molts alts càrrecs de l’Església que havien comprat les seves prebendes espirituals amb bens materials. Aquest nom responia al de Simó el Mag, un personatge descrit als Fets dels Apòstols que pretenia comprar a l’Apòstol Simó Pere la facultat de fer miracles.

Presidia la cerimònia el comte d’Urgell, Ermengol IV, que s’havia allotjat al castell proper, situat a la ribera del Cardener, a l’edifici que ara anomenem “la Torreta”. L’acompanyava un gran seguici de senyors, cavallers, servidors i, molt probablement, la seva esposa Adelaida..

El bisbe va iniciar la consagració amb l’aspersió d’aigua beneita i santificada per les parets i el terra del temple, mitjançant el salpasser i ungint i persignant les parets amb el crisma o oli sagrat. A més, va consagrar els dos altars, el superior dedicat al màrtir Sant Esteve i a sota, a la cripta o “confessio”, el disposat sota l’advocació del Sepulcre del Senyor i de Santa Maria. Aquests altars foren santificats amb la unció del crisma i, després de disposar-hi les relíquies i penyores dels Sants, es vestiren amb estovalles.

A continuació, Bernat Guillem ajudat pels seus acòlits, celebrà la Missa i, després de llegir l’evangeli, dirigí la paraula al poble, refermant totes les donacions i ofrenes que s’havien fet, incloses les que s’havien arrabassat. Feu també una descripció dels delmes: pa, vi, carn, teixits, llegums, delmes dels molins, oli per la il·luminació dels altars i vinyes. Va certificar la donació per part dels comtes d’un espai de seixanta passes, al voltant del temple, per ser utilitzat com a cementiri, exceptuant els terrenys corresponents al castell comtal.

Finalment el bisbe va relacionar les amenaces que podien afectar els infractors que gosessin atemptar o arrabassar els béns d’aquest temple, se’ls declara maleïts i condemnats, exclosos de la comunitat dels cristians i de l’àmbit de la Santa Església de Déu, percudint-los amb l’espasa de l’anatema i lligant-los amb el vincle de l’excomunió.

Signen l’Acta de Consagració Bernat Guillem, bisbe d’ Urgell, indigne de la gràcia de Déu, i Ermengol, comte per la gràcia de Déu.