La Cerimònia de la Llum - Iter Luminis | Lídia Pujol

Guida – Sant Pere de Casserres

Publicat per
|

Sóc na Guida, acordionista de Vic i filla de l’Ines dels torrents de Pinós i cosina de la Gemma filla de la mateixa casa.

M’he aixecat a quest matí en el dia de Sant Pere i continuo assaborint la força amb que va penetrar dins meu el que ens vàreu oferir. Després del concert, algunes impressions li vaig explicar a la Lídia, però he tingut ganes de deixar-ho per escrit i fer-vos-ho arribar.

Com ja li vaig explicar, una sensació molt present veient-la actuar i viure el que feia va ser que sort que no estem en temps de la inquisició, perquè si fos així, segur que ja cremaria en alguna foguera. Després em va venir la imatge de una sacerdotessa que presideix l’encontre i que facilita els camins per viure les emocions, per compartir, per sentir-se germans, per sentir-se un mateix, a traves del convit… perquè totes aquestes coses palpiten dins seu amb una força extraordinària. Una sacerdotessa que treballa principalment, a traves de l’emoció, molt femeninament, però amb aquesta força que li dona el mostrar-se tal com és dalt de l’escenari. De cop és com veure l’esplendorositat del poder creatiu de les dones, el que ens havien arrabassat a cop de foguera, a cop de moral, a cops… Com a dona, aquest poder m’arriba, m’escalfa el cor i em dona energia per construir el meu propi camí en femení dins aquesta societat tant patriarcada encara…Gràcies!

No sóc dona de missa, ans el contrari. Més aviat sempre m’havia cagat en la religió. La forma com m’arribava òbviament, no em feia vibrar absolutament cap fibra del meu cos.

D’un temps ençà m’he apropat a l’espiritualitat a traves del creixement personal, més fora de la religió encara. D’altra banda, sempre he tingut molta curiositat per saber coses de les religions del món, però la meva curiositat era treure la palla i anar directament a buscar les essències que compartien. En aquesta recerca, vaig quedar aterrada en veure que la religió catòlica havia bandejat l’espiritualitat d’una manera flagrant per donar-se al control a traves de la moralitat.

Per sort, he trobat alguns autors que m’han ofert a través dels seus llibres, noves possibilitats a traves d’aquesta religió. Sempre he pensat que no em serveixen les religions d’una altra cultura, encara que siguin molt espirituals i puguin acostar-se més a la meva comprensió. Més que la cristina. Desconec que penseu i sentiu en relació a la religió, però des de baix ho he rebut com una nova manera d’explicar-la i que si que m’arriba, a la meva manera.

De fet el que em despertarà aquest matí era Francesc Pujols: “els temples seran teatres i els teatres seran temples” i el “tothom pot ser sacerdot de la religió” d’aquest també m’agafo el que em sembla perquè no m’agrada massa com veu les dones… be, doncs jo sento que vàreu transformar el temple en teatre, però en el fons el teatre era temple. Així supera Francesc Pujols

Be no se si m’hauré explicat amb claredat, les lletres no han estat mai el meu fort, en tot cas, us vull fer arribar el meu sentiment de gratitud per haver compartit aquesta experiència amb vosaltres que m’ha deixat un gust sublim al a boca.

I de moment res mes, fins la propera

Guida

Afegir un comentari

*