Hi ha via una vegada, en un lloc incert, un somni….

A mi em va arribar d’esquitllada… Una trucada a les 9 del mati em convidava a traspassar els límits que semblen coherents i llançar-me a una aventura. Sens dubte era el moment. Totes les parts situades en la incertesa i de bandera un “havia pensat que si pots i vols…?”. “Ok, et dic que sí”, A migdia un “no puguis la cella i no me’ls espantis” i a la tarda, “us esteu bressolant”.

Després us vaig venir a veure a Olius i vaig saber, de sentir, que m’havia enganxat perquè hi havia alguna cosa terriblement màgica en tot allò. Us havia vist a Cellers, per alguna raó que desconec vaig despertar-me aquell dia amb la certesa de què el llibre que estava a la meva tauleta de nit li havia de portar a la Lídia… En aquell moment Lídia Pujol, una artista que havia seguit durant anys i que m’havia enamorat amb “Els amants de Lilith”. I li vaig deixar el llibre per a què li donessin… no vaig gosar interrompre les seves salutacions.

D’allà a aquí, en la línia de punts de la que parlava l’Eva Virgili aquest migdia, sorpresa, entusiasme, nervis, estimació… Sí, he sentit estimació. Aquesta ha estat la primera vegada que he col·laborat en una producció en què no em guanyés la vida, econòmicament parlant, ni en la que el meu nom no fos peça fonamental. Us ben prometo que en diverses ocasions m’he preguntat què estava fent… era una més i el currículum no importava… el de ningú, de fet…

I ha estat des de l’anonimat, des de la complicitat vers quelcom que SEMPRE he percebut sagrat, que s’han obert les meves orelles, els meus ulls, les meves mans, el meu pit… per a compartir…. Sí, he sentit estimació… vers la proposta i qui la conforma.

M’enduc un munt de moments, de mirades i d’abraçades… un llibret fet de roba impregnada d’olor i cor i que re-cor-da (de tornar a passar pel cor) el camí fet, les cançons (especialment dues que m’han fet plorar “ lo más grande”), els sons, les fotografies increïbles, la biodinàmica, el gust de la cervesa, la lluna, les olors, els camins de carro, …

Disculpeu-me les errades i celebrem els encerts. El meu ha estat, sens dubte, dir “Ok, et dic que sí”

M’ha agradat trobar-vos en el camí.

Maite Ojer

Directora i pedagoga en arts escèniques.