La Cerimònia de la Llum - Iter Luminis | Lídia Pujol

Lídia Pujol a S. Llorenç de Morunys – Per Miquel Pujol Mur.

Publicat per
|

En aquesta ocasió volem veure la nova representació de l’espectacle ITER LUMINIS, en la versió actual del 2015, les nostres passes ens van conduir fins a Sant Llorenç de Morunys.

Abans de tot vull aclarir per evitar suspicàcies, que a pesar que la Lidia i jo  compartim el mateix cognom no hi ha cap vincle familiar que ens uneixi.

El programa especifica en la seva portada el nom de -ITER LUMINIS– Treballs i Plaers d’amor de la mà de Teresa de Jesús i Ramón Llull.

El primer contacte visual va ser una aproximació entre l’artista, que venint de la part de darrera de l’església, tota plena, va fer una salutació personalitzada de benvinguda a cadascú dels presents. M’horroritzà els seus peus nus damunt les lloses de l’església.

I a continuació l’altar va obrir-se a la veu i les cançons de la Lidia. Acompanyada a la guitarra per Guillermo Rizzoto i Marta Reixach, amb el gong simfònic. monocordi. sruti, sànsula i també acompanyant amb la veu. El Cor de Vallferosa va acompanyar amb les seves veus l’actuació de l’artista, que al mateix tems porta la direcció de l’espectacle.

El retaule major de Sant Llorenç va recobrar vida, va donar noves gradacions segons el color del llums que l’il·luminava. És curiós com la luminotècnia canvia embellint encara més les percepcions visuals.

Les cançons ens van fer gaudir del espectacle, jo diria a més d’un cant de la Iberia interior un gran homenatge als pobles de la Mediterrània. Texts i poesies d’Espriu, Llull, Llibre Vermell de Montserrat, etc.

La veu de la Lídia amb la seva gama d’aguts, greus i aquella veu trencada com extreta de l’interior de l’ànima omplia el temple. Vertaderament va portar-nos pel camí de l’amor i el sentir de la gent de bona voluntat.

I per finalitzar la funció, tots units pel món que envolta a la Lidia vam sortir al claustres a donar testimoni de la nostra estada i escoltar una part de les cançons.

Ara, que puc dir de la seva actuació, el cop passat vaig posar en el meu escrit el qualificatiu de superba i aquesta vegada he de posar la mateixa i afegir altres, potser intima i propera.

Aleshores, agafat de  les mans com símbol de catalanitat, sota el guiatge de la seva veu van entonar la cançó de Lluís Llach, “Petit País”, fent referència a tants indrets de la nostra petita pàtria. Tal vegada petita en extensió, però plena de sentiments de gent que l’estima i reverència el seu idioma.

Un agraïment sincer als artesans de la Vall de Lord i contrades properes per la degustació dels seus productes.

Lídia, esprem noves actuacions!!!

  Miquel Pujol Mur. Berga, 01/12/2015.

Afegir un comentari

*