Llegint les activitats anunciades en les revistes de difusió berguedana vam veure una actuació que ens crida l’atenció: la de la Lidia Pujol, cantant en el marc incommensurable del monestir de Sant Jaume de Frontanyà.

Amb forces dies d’antelació van acudir a l’oficina de Turisme on vam adquirir les entrades per assistir. Les nostres entrades eren el números 1 i 2  de les venudes en dita oficina.

I ara sense vergonya prefereixo copiar del programa que ens van entregar al comprar les entrades. Ja que escriure la ressenya quan les explicacions són tan ben expressades seria caure en el ridícul.

CAMI D’IDENTITAD és el suggestiu nom que encapçala el programa d’aquest ITER LUMINIS, Trobada amb la Música i la Tradició als monestirs de Catalunya. La programació anomena els 15 llocs per escoltar l’audició musical.

I la música va fer vibrar la vida en relació amb la ressonància de la pedra per vincular-nos poèticament: són paraules escrites en el fulletó.

I ara només vull donar la meva opinió més sincera: em vaig embadalir, com la majoria dels assistents. Bona prova d’això es l’intens aplaudiment al final de l’actuació, un ple absolut, de les persones que omplien l’església del Monestir. Una actuació magistral tant de la Lidia Pujol, superba i artista al màxim com els músics: Pau Figueres i M. Àngel Cordero i el Cor de Vallferosa.  Cançons de la mediterrània, del Llibre Vermell de Montserrat, lletra d’Espriu amb música de Raimon, Cant de la Sibil·la, etc., són una part d’aquest espectacle, més aviat diria dels sentiments, que va imperar tot el temps.  I després la interpretació al cementiri del monestir de: Petit país, d’en Llach,  va  finalitzar una vetllada plena de sentits i amor a la nostra terra.

També va ser molt agradable la dissertació de Polar-Trek sobre els confins de l’Univers, llàstima que el cel embromat ens impedí fer la observació astronòmica, sota la llum de la lluna plena, amb bones condicions.

Per acabar ens vam oferir un tast de productes artesans com formatges, codonyats, melmelades i aquell pa amb tomàquet untat oli d’oliva, tradició secular del nostre poble.

Què més puc dir? Una grata vetllada que ens omplí el cor de la flaire dolça dels bon records.