Per a mi no ha estat cap sorpresa. Ja fa molt temps que sabia que Lídia Pujol és una personalitat artística de cap a peus, d’aquestes que deixen petja. Ara, després de molts anys d’una feina molt rigorosa, esforçada i sovint aparentment silenciosa, Lídia Pujol ha esclatat com una de les nostres artistes més originals i potents. Aquest esclat de Lídia Pujol ens arriba amb una llum pròpia, justament amb aquesta “Cerimònia de la Llum” que aquest estiu, després d’un bon seguit de concerts en què ha anat ajustant i arrodonint la seva proposta, ha passejat, ja amb un espectacle del tot elaborat i complet, pel Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, la Cartoixa d’Escaladei, el Reial Monestir de Sant Pere de Rodes, el Reial Monestir de Santes Creus i la Seu Vella de Lleida. Ha estat aquest “Iterluminis” esplèndid que ha fet que milers i milers de persones descobrissin finalment allò que alguns ja sabíem i dèiem des de fa molt temps: que Lídia Pujol és una personalitat artística excepcional.

En aquests temps de tantes incerteses i inseguretats personals i col•lectives, en un món profundament convuls en què la globalització difumina les identitats personals i col•lectives fins al punt que corren el risc de quedar anorreades sota la dictadura homogeneïtzadora i artificial dels mercats financers transnacionals, l’espectacle de “La Cerimònia de la Llum” és una proposta artística molt original, de recerca de la convivència lliure i pacífica de totes les identitats de la mà d’una proposta artística i cultural agosarada i intel•ligent. Quan la intransigència dels integristes i els fonamentalistes de qualsevol signe s’ensenyoreix pràcticament arreu, Lídia Pujol ens invita a establir un diàleg respectuós entre les espiritualitats i els laïcismes. Ho fa partint de les arrels que culturalment ens són més pròximes, pouant en la nostra pròpia tradició i alhora bastint un pont per a la trobada, el diàleg i l’entesa amb altres arrels culturals i altres tradicions. En un món global com és ja el nostre, la defensa de la identitat pròpia passa també per la defensa de totes les altres identitats. Aquesta és la gran lliçó de “La Cerimònia de la Llum”: no hi ha únicament una Llum; totes les llums ens són imprescindibles, si són respectuoses amb les altres, si no pretenen encegar-les.

Sacerdotessa laica d’aquesta cerimònia bellíssima i molt emotiva, Lídia Pujol ens captiva amb l’ús intel•ligent i sensible de la seva veu, sempre tan poderosa, amb unes interpretacions vocals i gestuals ajustades, sòbries i precises, i amb una dramatúrgia molt ben elaborada, una escenografia acurada i molt ben il•luminada. I ho fa amb l’acompanyament musical d’un grup d’instrumentistes excel•lents, sota la direcció experta de Dani Espasa, i amb el reforç excepcional de la veu personalíssima de Mohamed Bout Ayoub. Tot plegat fa de “La Cerimònia de la Llum” un espectacle insòlit i d’una gran bellesa, que situa definitivament Lídia Pujol entre els més grans artistes del nostre país, que en aquests temps de tanta foscor ens insta a cercar i compartir totes les llums del món.