Lidia,
només donar-te les gràcies per l’espectacle que hem viscut aquesta nit, per l’Iter Luminis…. quina meravella…! Estic encara més sorprès…
Però, sobretot, estic molt ple. A través teu, hi ha racons de l’ànima que s’omplen.
Em va impressionar la barreja entre força i tendresa… de la teva veu i de tot el conjunt. Potser et sorprendrà, perquè ahir ja t’ho vaig dir, però quan una cosa arriba molt endins tinc necessitat de dir-la. Quanta densitat, quanta vida treballada que dones, quants silencis que emergeixen… t’entregues a cada cançó i en el fil que ho lliga tot. Te n’estic molt agraït.
No només la veu… poder seguir la música a través del teu rostre és infinitament millor que escoltar-te o veure’t al youtube. Ho expresses tot… bellesa, harmonia, buff… quanta densitat… gràcies!
L’He mirat aquesta terra la vaig sentir fa molts anys, en una entrevista que van fer a n’en Salvador Espriu a TVE. Van fer un videoclip senzill amb la cançó de’n Raimon i la vaig trobar preciosa. Però ahir em va encantar…
Bé, ahir ja et vaig fer una abraçada però, a part de ser tímid, estava frapat. Així que t’envio una forta abraçada d’agraïment, agraint-te que et donis tant, i amb tanta saviesa. Una abraçada amb la plenitud que tu ens vas, em vas transmetre.
Que tinguis un bon dia,
Francesc Grané
V R @2010amaterasu
@LaCerimonia gràcies x 1 nit tan especial. La música com a mitjà per comunicar, reflexionar però sobretot SENTIR
Afegir un comentari